“Azul como uma Laranja”

Nombrem les coses en un intent de re-inventar el mon sorgint dels seus noms. Com si cada cosa existeixi a través de la seva definició.
Tota descripció es una suggestió en potència. El llenguatge rebel·la formes a través dels límits, retalls que classifiquen i defineixen les matèries. Així, ens llancem a composar una trajectòria per cada cosa. Un abans i un després, un context on l’objecte en qüestió podria habitar, existir.
A partir del punt mínim construïm possibilitats. Punt per punt.
I probablement aconseguim possibles, equilibrant-nos entre la ficció i en el que insistim en anomenar realitat.
“La possibilitat de percebre el món des de l’aparent insignificança d’un objecte