Gaviotas subterraneas

PREMI MILLOR ACTOR 14a MOSTRA DE TEATRE DE BARCELONA A JOAQUÍN MURILLO

Dos homes es troben en una casa abandonada. FA anys, en la seva joventut, van ser amics. Avui, Mario “El lince” i Nino “El zorro” han quedat citats un altre cop, com en els vells temps…com si el temps no hagués passat
Definida pel seu autor com a comèdia negra té alguna cosa d’aquelles obres de cine americà dels anys quaranta. Com en les millors obres del gènere funciona com un mecanisme de rellotgeria que no dona respir a l’espectador. També és un duel interpretatiu: la lluita dels dos personatges és també el duel dels dos actors, obligats a un exercici excel·lent d’interpretació perquè el drama funcioni. Però al cap i a la fi és un magnífic estudi sobre l’amistat, sobre el temps passat, sobre el que vam ser i el que som.
80min. Castellà