Sóc una bruixa

Sóc una bruixa és l’adaptació en forma de monòleg de tres contes de Mercè Rodoreda: “Una carta”, “El riu i la barca” i “La Salamandra”, inclosos en el millor recull de l’autora, La meva Cristina i altres contes, publicat l’any 1967. Tots tres contes constitueixen un conjunt molt homogeni i unitari, pel que fa tant als temes com al treball de llengua, i representen un gir significatiu en el conjunt de la seva obra. L’autora hi desplega al màxim el poder de seducció i encantament de la paraula per fer-nos entrar en un món on es fonen realitat i irrealitat, misteriós i inquietant, entre el somni i el malson, on, per mitjà de la metamorfosi, els personatges posen un peu en una altra realitat. Junts, els tres contes són la combinació que obre la porta, i entrar-hi ja només depèn de nosaltres.